Reforma del Pla de Comptabilitat de les fundacions i associacions: cap a un nou marc d’informació financera a Catalunya (2027)
El nou projecte de decret modernitza la comptabilitat de les entitats sense ànim de lucre i planteja reptes tècnics per als auditors i responsables financers.
Un canvi esperat després de disset anys
El Decret 259/2008, pel qual s’aprovava el Pla de Comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, ha estat el marc de referència per a la informació financera del tercer sector català durant gairebé dues dècades.
Des de la seva modificació parcial el 2010, el context normatiu europeu ha evolucionat profundament: noves Directives de la Unió Europea, canvis en la normativa comptable internacional i un entorn d’exigència creixent en matèria de transparència i bon govern.
El 22 d’agost de 2025, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 9484) va publicar l’edicte del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que sotmet a informació pública el Projecte de decret de modificació del Decret 259/2008.
El text, accessible al portal governobert.gencat.cat, preveu una actualització integral del Pla comptable amb aplicació a partir dels exercicis iniciats el 1 de gener de 2027.
Principals novetats tècniques del Projecte de Decret
a. Nova definició de la dimensió de les entitats: s’actualitzen els llindars d’actiu i volum d’ingressos que determinen la consideració d’entitats de dimensió gran, als efectes d’aplicació del Pla:
- Llindar de l’actiu: passa a 4 M €.
- Volum d’ingressos ordinaris: s’eleva a 8 M €.
Aquesta redefinició dels llindars comporta que determinades entitats que, d’acord amb la normativa vigent, tenien la consideració de dimensió gran passin a deixar de tenir-la i, en conseqüència, puguin formular els comptes anuals mitjançant els models abreujat o simplificat, amb una menor càrrega informativa.
b. Simplificació d’estats financers:
L’Estat de canvis en el patrimoni net i l’Estat de fluxos d’efectiu deixaran de ser obligatoris per a entitats de dimensió mitjana i reduïda, mantenint-se només per a les de dimensió gran.
c. Instruments financers:
Per a entitats de dimensió gran, s’adapta la norma de registre i valoració, alineant-la amb la terminologia i els criteris de classificació derivats de les NIIF-UE.
Això impica revisar les categories d’actius i passius financers, així com la seva valoració a cost o valor raonable,
amb u
règim transitori específic en la primera aplicació del nou Pla.
d. Immobilitzat intangible:
Quan no sigui possible determinar una vida útil de manera fiable, l’actiu haurà de ser amortitzat en un termini màxim de 10 anys, quedant esmenada així la indefinició anterior.
Tot i que el nou criteri d’amortització afecta també els immobilitzats intangibles ja existents, la seva aplicació té caràcter prospectiu, en la mesura que s’aplica a partir del valor en llibres existent a l’inici del primer exercici d’aplicació, sense reexpressar els exercicis anteriors. El Projecte preveu, amb caràcter opcional, un tractament alternatiu amb càrrec a excedents d’exercicis anteriors, que no constitueix el règim general d’aplicació.
e. Nova norma de valoració: Fusions entre entitats no lucratives:
S’afegeix la 23a norma de valoració, dedicada a les fusions entre entitats no lucratives.
Defineix els criteris per reconèixer i valorar operacions de concentració, integració o absorció, freqüents en processos de reestructuració del sector fundacional.
Fins ara, aquest tipus d’operacions es resolien sovint per analogia amb el Pla General Comptable, amb criteris no sempre homogenis.
f. Ampliació de la memòria dels comptes anuals:
Les modificacions introduïdes pel Projecte de decret tenen un abast diferenciat en funció de la dimensió de l’entitat.
D’una banda, els canvis de major complexitat tècnica s’apliquen exclusivament a les entitats de dimensió gran, en tant que formulen els comptes anuals en model normal. Aquest és el cas, en particular, de l’adaptació de les normes relatives als instruments financers i al reconeixement d’ingressos, així com de les noves exigències d’informació detallada del model normal de memòria, especialment en matèria de valor raonable, cobertures comptables, reclassificacions i règim transitori de primera aplicació.
D’altra banda, el Projecte incorpora modificacions d’aplicació general a totes les entitats, amb independència de la seva dimensió, entre les quals destaquen el nou criteri d’amortització dels immobilitzats intangibles quan no es pugui estimar la vida útil, la regulació específica de les fusions entre entitats no lucratives, la simplificació dels estats financers obligatoris per a les entitats mitjanes i reduïdes, i el reforç de determinades obligacions bàsiques de transparència a la memòria, especialment en relació amb l’aplicació dels recursos a les finalitats estatutàries, el desglossament de les despeses de personal i la informació sobre operacions amb parts vinculades i conflictes d’interès.
g. Règim transitori i primera aplicació:
El Projecte de decret estableix un règim transitori detallat que combina criteris d’aplicació retrospectiva i prospectiva en funció de la naturalesa de les modificacions introduïdes. Amb caràcter general, els comptes anuals del primer exercici iniciat a partir de l’1 de gener de 2027 han d’incloure informació comparativa, sense obligació de reexpressar-la. No obstant això, determinats canvis —com els relatius a instruments financers i al reconeixement d’ingressos en les entitats de dimensió gran— s’han d’aplicar de forma retrospectiva, mentre que altres, com el nou tractament dels immobilitzats intangibles, tenen un impacte principalment prospectiu, amb opcions transitòries específiques.
Aquest règim transitori serà especialment rellevant en la planificació del tancament de l’exercici 2026 i en la formulació dels primers comptes sota el nou Pla.
Implicacions per a l’auditoria
Els canvis proposats tenen impacte directe sobre la planificació i execució de l’auditoria de comptes de les entitats afectades. Principalment cal destacar:
1. Risc d’auditoria i estimacions.
L’adopció de noves definicions de valor raonable i l’amortització sistemàtica dels intangibles incrementen la necessitat d’avaluar les estimacions comptables i els criteris de judici professional emprats pels gestors.
Els auditors hauran de reforçar les proves sobre coherència, consistència i traçabilitat d’aquestes valoracions.
2. Revisió de la informació a la memòria.
La nova estructura de la memòria requerirà comprovar:
- la integritat i exactitud dels desglossaments retributius,
- la correcta identificació de parts vinculades i possibles conflictes d’interès,
- i la correspondència entre la informació financera i les dades de recursos humans.
Es tracta d’un àmbit especialment sensible en entitats petites, sovint sense sistemes de gestió integrats.
3. Fusions i reorganitzacions.
La inclusió d’una norma específica sobre fusions no lucratives obliga els auditors a revisar criteris de continuïtat patrimonial, assignació de valors, i presentació de la informació combinada, aspectes que fins ara sovint es resolien per analogia amb el Pla General Comptable.
4. Transparència i governança.
El nou pla situa la transparència com a eix central. Els auditors hauran de valorar el control intern sobre la informació de govern corporatiu, així com l’existència d’evidència documental suficient sobre autoritzacions del Protectorat i declaracions responsables.
Estratègia de transició: el 2026 com a any clau
La transició al nou Pla no és només un canvi normatiu, sinó també un procés organitzatiu. Encara que l’aplicació està prevista per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2027, l’any 2026 serà fonamental per a que les entitats catalanes afectades puguin preparar-se adequadament, mitjançant:
- Revisió de polítiques comptables i adaptació dels manuals interns al nou pla.
- Proves pilot de memòria i validació dels desglossaments addicionals.
- Formació específica de responsables financers, patrons i auditors interns.
- Avaluació dels sistemes d’informació per assegurar que poden generar la nova informació requerida.
- Diagnòstic d’afectació segons mida i estructura de l’entitat.
L’adopció anticipada de bones pràctiques facilitarà la comparabilitat dels exercicis 2026-2027 i reduirà riscos de transició.
Consideracions finals
Després de gairebé vint anys sense una revisió profunda, aquesta reforma suposa una modernització imprescindible del marc comptable català per a entitats no lucratives.
Alinea el model amb la realitat actual del sector, reforça la fiabilitat de la informació financera i dota d’eines més clares per a la presa de decisions i el control.
Per als auditors, el repte serà combinar risc i valor: adaptar la metodologia a un marc més exigent però també més coherent amb els estàndards europeus.
Per a les entitats, és una invitació a professionalitzar la gestió, millorar la traçabilitat i assumir la transparència com a part de la seva responsabilitat social.
El nou Pla de Comptabilitat de les fundacions i associacions obre una etapa d’homologació amb l’entorn europeu i de major exigència informativa.
La seva aplicació, prevista per al 2027, exigirà planificació, formació i criteri tècnic.
En aquest context, l’auditoria pot i ha de jugar un paper clau com a eina de confiança i de qualitat institucional.
_____________________________________________________________________________________________________________________
El nuevo proyecto de decreto moderniza la contabilidad de las entidades sin ánimo de lucro y plantea retos técnicos para los auditores y responsables financieros.
Un cambio esperado después de diecisiete años
El Decreto 259/2008, por el que se aprobaba el Plan de Contabilidad de las fundaciones y asociaciones sujetas a la legislación de la Generalitat de Catalunya, ha sido el marco de referencia para la información financiera del tercer sector catalán durante casi dos décadas.
Desde su modificación parcial en 2010, el contexto normativo europeo ha evolucionado profundamente: nuevas Directivas de la Unión Europea, cambios en la normativa contable internacional y un entorno de creciente exigencia en materia de transparencia y buen gobierno.
El 22 de agosto de 2025, el Diari Oficial de la Generalitat de Cataluña (DOGC núm. 9484) publicó el edicto del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que somete a información pública el Proyecto de Decreto de modificación del Decreto 259/2008.
El texto, accesible en el portal governobert.gencat.cat, prevé una actualización integral del Plan contable con aplicación a partir de los ejercicios iniciados el 1 de enero de 2027.
Principales novedades técnicas del Proyecto de Decreto
El nuevo texto incorpora cambios significativos que afectan tanto a la clasificación de las entidades como al contenido de las cuentas anuales y las normas de registro y valoración. Destacan:
a. Nueva definición de la dimensión de las entidades: se actualizan los umbrales de activo y volumen de ingresos que determinan la consideración de entidades de gran dimensión, a efectos de aplicación del Plan:
- Umbral del activo: se eleva a 4 M €.
- Volumen de ingresos ordinarios: se eleva a 8 M €.
Esta redefinición de los umbrales comporta que determinadas entidades que, de acuerdo con la normativa vigente, tenían la consideración de gran dimensión pasen a dejar de tenerla y, en consecuencia, puedan formular las cuentas anuales mediante los modelos abreviado o simplificado, con una menor carga informativa.
b. Simplificación de estados financieros:
El Estado de cambios en el patrimonio neto y el Estado de flujos de efectivo dejarán de ser obligatorios para entidades de dimensión media y reducida, manteniéndose sólo para las de dimensión grande.
c. Instrumentos financieros:
Para entidades de gran dimensión, se adapta la norma de registro y valoración, alineándola con la terminología y los criterios de clasificación derivados de las NIIF-UE.
Esto implica revisar las categorías de activos y pasivos financieros, así como su valoración a coste o valor razonable, con un régimen transitorio específico en la primera aplicación del nuevo Plan.
d. Inmovilizado intangible:
Cuando no sea posible determinar una vida útil de forma fiable, el activo deberá ser amortizado en un plazo máximo de 10 años, quedando así enmendada la indefinición anterior.
Aunque el nuevo criterio de amortización afecta también a los inmovilizados intangibles ya existentes, su aplicación tiene carácter prospectivo, en la medida en que se aplica a partir del valor en libros existente al inicio del primer ejercicio de aplicación, sin reexpresar los ejercicios anteriores. El Proyecto prevé, con carácter opcional, un tratamiento alternativo con cargo a excedentes de ejercicios anteriores, que no constituye el régimen general de aplicación.
e. Nueva norma de valoración: fusiones entre entidades no lucrativas: Se añade la 23ª norma de valoración, dedicada a las fusiones entre entidades no lucrativas. Define los criterios para reconocer y valorar operaciones de concentración, integración o absorción frecuentes en procesos de reestructuración del sector fundacional. Hasta ahora, este tipo de operaciones se resolvían a menudo por analogía con el Plan General Contable, con criterios no siempre homogéneos.
f. Ampliación de la memoria de las cuentas anuales: Las modificaciones introducidas por el Proyecto de Decreto tienen un alcance diferenciado en función de la dimensión de la entidad
Por un lado, los cambios de mayor complejidad técnica se aplican exclusivamente a las entidades de gran dimensión, en tanto que formulan las cuentas anuales en modelo normal. Éste es el caso, en particular, de la adaptación de las normas relativas a los instrumentos financieros y al reconocimiento de ingresos, así como de las nuevas exigencias de información detallada del modelo normal de memoria, especialmente en materia de valor razonable, coberturas contables, reclasificaciones y régimen transitorio de primera aplicación.
Por otro lado, el Proyecto incorpora modificaciones de aplicación general a todas las entidades, con independencia de su dimensión, entre las que destacan el nuevo criterio de amortización de los inmovilizados intangibles cuando no se pueda estimar la vida útil, la regulación específica de las fusiones entre entidades no lucrativas, la simplificación de los estados financieros obligatorios para las entidades medianas y reducidas, y el refuerzo de determinadas obligaciones básicas de transparencia en la memoria, especialmente en relación con la aplicación de los recursos a las finalidades estatutarias, el desglose de los gastos de personal y la información sobre operaciones con partes vinculadas y conflictos de interés.
g. Régimen transitorio y primera aplicación:
El Proyecto de Decreto establece un detallado régimen transitorio que combina criterios de aplicación retrospectiva y prospectiva en función de la naturaleza de las modificaciones introducidas. Con carácter general, las cuentas anuales del primer ejercicio iniciado a partir del 1 de enero de 2027 deben incluir información comparativa, sin obligación de reexpresarla. Sin embargo, determinados cambios —como los relativos a instrumentos financieros y al reconocimiento de ingresos en las entidades de gran dimensión— deben aplicarse de forma retrospectiva, mientras que otros, como el nuevo tratamiento de los inmovilizados intangibles, tienen un impacto principalmente prospectivo, con opciones transitorias específicas.
Este régimen transitorio será especialmente relevante en la planificación del cierre del ejercicio 2026 y en la formulación de las primeras cuentas bajo el nuevo Plan.
Implicaciones para la auditoría
Los cambios propuestos tienen impacto directo sobre la planificación y ejecución de la auditoría de cuentas de las entidades afectadas. Principalmente cabe destacar:
1. Riesgo de auditoría y estimaciones
La adopción de nuevas definiciones de valor razonable y la amortización sistemática de los intangibles incrementan la necesidad de evaluar las estimaciones contables y los criterios de juicio profesional empleados por los gestores.
Los auditores tendrán que reforzar las pruebas sobre coherencia, consistencia y trazabilidad de estas valoraciones.
2. Revisión de la información en la memoria.
La nueva estructura de la memoria requerirá comprobar:
- la integridad y exactitud de los desgloses retributivos,
- la correcta identificación de partes vinculadas y posibles conflictos de interés,
- y la correspondencia entre la información financiera y los datos de recursos humanos. Se trata de un ámbito especialmente sensible en entidades pequeñas, a menudo sin sistemas de gestión integrados.
3. Fusiones y reorganizaciones.
La inclusión de una norma específica sobre fusiones no lucrativas obliga a los auditores a revisar criterios de continuidad patrimonial, asignación de valores, y presentación de la información combinada, aspectos que hasta ahora a menudo se resolvían por analogía con el Plan General Contable.
4. Transparencia y governance.
El nuevo Plan sitúa la transparencia como eje central. Los auditores tendrán que valorar el control interno sobre la información de gobierno corporativo, así como la existencia de evidencia documental suficiente sobre autorizaciones del Protectorado y declaraciones responsables.
Estrategia de transición: en 2026 como año clave
La transición al nuevo Plan no es sólo un cambio normativo, sino también un proceso organizativo. Aunque la aplicación está prevista para los ejercicios iniciados a partir del 1 de enero de 2027, el año 2026 será fundamental para que las entidades catalanas afectadas puedan prepararse adecuadamente, mediante:
- Revisión de políticas contables y adaptación de los manuales internos al nuevo plan.
- Pruebas piloto de memoria y validación de los desgloses adicionales.
- Formación específica de responsables financieros, patrones y auditores internos.
- Evaluación de los sistemas de información para asegurar que pueden generar la nueva información requerida.
- Diagnóstico de afectación según tamaño y estructura de la entidad.
.La adopción anticipada de buenas prácticas facilitará la comparabilidad de los ejercicios 2026-2027 y reducirá riesgos de transición.
Consideraciones finales
Después de casi veinte años sin una revisión profunda, esta reforma supone una modernización imprescindible del marco contable catalán para entidades no lucrativas.
Alinea el modelo con la realidad actual del sector, refuerza la fiabilidad de la información financiera y dota de herramientas más claras para la toma de decisiones y el control.
Para los auditores, el reto será combinar riesgo y valor: adaptar la metodología a un marco más exigente, pero también más coherente con los estándares europeos.
Para las entidades es una invitación a profesionalizar la gestión, mejorar la trazabilidad y asumir la transparencia como parte de su responsabilidad social.
El nuevo Pla de Comptabilitat de les fundacions i associacions de Catalunya abre una etapa de homologación con el entorno europeo y de mayor exigencia informativa.
Su aplicación, prevista para 2027, exigirá planificación, formación y criterio técnico.
En este contexto, la auditoría puede y debe jugar un papel clave como herramienta de confianza y de calidad institucional.